divendres, 17 de març de 2017

10a INVESTIGACIÓ

Quin és el resultat més probable quan sumem les xifres obtingudes en tirar dos daus?


En aquesta investigació, de caire més matemàtic, hem buscat quin resultat obteníem més vegades quan fèiem la suma de les xifres que ens indicàven dos daus que llançàvem a l'hora.

DAUS UTILITZATS

Per dur a terme aquesta investigació, cada grup vam decidir quantes vegades tiraríem els daus i com ens ho repartiríem els diferents membres del grup. Vam haver de decidir, també, quina era la manera més còmoda i útil d'anotar els resultats.
Per evitar que els daus caiguessin contínuament a terra al llançar-los, vam utilitzar una petita caixa de fusta dins de la qual llançàvem els daus.

EXEMPLE D'ANOTACIONS REALITZADES
LLANÇAMENT DELS DAUS
Vam recollir totes les dades obtingudes, vam fer un recompte dels resultats i vam treure les nostres conclusions.



ENS HEM ADONAT QUE...

EL NOMBRE QUE TÉ MÉS PROBABILITAT DE SORTIR ÉS EL 7 PERQUÈ HI HA MÉS COMBINACIONS DE NOMBRES QUE PODEN SORTIR ALS DAUS QUE SUMEN 7 QUE NO QUALSEVOL ALTRE NOMBRE. ELS MENYS PROBABLES SÓN EL 2 I EL 12.

VAM FER UN RECOMPTE DE TOTES LES OPCIONS I LES VAM APUNTAR A LA PISSARRA. 

RECOMPTE DE TOTES LES POSSIBILITATS

Si en comptes de buscar el resultat de la suma, busquéssim el de la multiplicació de les xifres dels dos daus, quin seria el resultat més probable?










dijous, 2 de març de 2017

9a INVESTIGACIÓ

Entre quins volums d'aigua es manté en equilibri una llauna de refresc?


En aquesta investigació hem buscat quin volum d'aigua és necessari per tal que una llauna de refresc es mantingui en equilibri recolzada sobre la vora de la seva base. A més hem estudiat aquest aspecte en llaunes de volums i mides diferents.


Per realitzar la investigació hem disposat de dues alternatives:

Mesurem el volum d'aigua afegit amb una proveta
Mesurem l'aigua afegida pesant en una balança



En qualsevol dels dos casos hem afegit aigua a la llauna, ajudant-nos d'un comptagotes per ser tan precisos com fos possible. Hem buscat el volum mínim i el màxim per tal que la llauna es mantingués en equilibri. Quan l'hem pesat hem aprofitat el fet que 1mL d'aigua pesa 1 gram per determinar fàcilment el volum.


Hem provat què passava amb llaunes de mides diferents (500 mL i 250 mL)


Hem recollit els resultats obtinguts en una taula i hem comparat els diferents resultats obtinguts amb cadascuna de les llaunes.



ENS HEM ADONAT QUE...

LA LLAUNA DE 330 mL MÉS HABITUAL ES MANTÉ EN EQUILIBRI FÀCILMENT (EN UN INTERVAL DE VOLUMS GRAN), EN CANVI LES ALTRES, MÉS ALLARGADES, ÉS MOLT DIFÍCIL, I FINS I TOT IMPOSSIBLE, MANTENIR-LES EN EQUILIBRI. 



dijous, 9 de febrer de 2017

8a INVESTIGACIÓ


Quin és el pH de diferents substàncies d'ús habitual?


En aquesta investigació hem tractat el tema del pH i hem volgut esbrinar quin pH tenen diferents substàncies quotidianes, algunes de les quals són aliments.

Per poder mesurar el pH hem utilitzat unes tires de paper indicador de pH. Aquestes tires canvien de color en funció de l'acidesa o basicitat de la substància estudiada i podem comparar el color amb els que ens indica la mateixa capsa. D'aquesta manera podem assignar un valor de pH en funció del color que hagi adoptat la tira de paper.

Gamma de possibles colors del paper indicador



Aquí podem veure la gamma de colors que poden adoptar les tires de paper indicador de pH, des de vermell fins a violat intens.




Substàncies utilitzades
Hem mirat el pH de substàncies molt diferents: llimona, tomáquet, vinagre, sal,
alcohol, bicarbonat, aigua destil·lada, sabó i lleixiu.
Les substàncies sòlides (sal i bicarbonat) les hem hagut de dissoldre en aigua per mesurar el seu pH.

Colors obtinguts





En funció de la substància hem obtingut colors molt diferents a les tires de paper indicador, els quals corresponen a valors de pH molt diferents.











Hem mirat el pH de totes les substàncies esmentades anteriorment, i comparant el color obtingut a la tira de paper indicador amb el color indicat a la capsa, hem assignat un número al seu pH.


ENS HEM ADONAT QUE...

TOTES LES SUBSTÀNCIES TENEN EL SEU VALOR DE pH. SI LES SUBSTÀNCIES SÓN SÒLIDES I SEQUES LES HEM DE DISSOLDRE EN AIGUA PER DETERMINAR EL SEU pH. HEM VIST QUE HI HA SUBSTÀNCIES ÀCIDES COM LA LLIMONA O EL VINAGRE I ALTRES DE BÀSIQUES COM EL LLEIXIU O EL BICARBONAT.

dijous, 2 de febrer de 2017

7a INVESTIGACIÓ


Com podem separar una mescla de sorra, sal, fusta i llimadures de ferro?

L'objectiu d'aquesta investigació és el de trobar la manera més adequada per poder separar cadascun dels components que formen part de la mescla. Per fer-ho hem de fixar-nos en les propietats de cada material.


A l'inici teníem en un sol recipient una barreja de tots els components i hem hagut de pensar en la millor manera de poder-los separar. Ens hem fixat en les difererents propietats de cada material: el ferro pot ser atret per un imant, la fusta sura en l'aigua, la sal es dissol en l'aigua i la sorra no.

SEPARACIÓ DEL FERRRO


En primer lloc i, amb l'ajut d'un imant hem separat les llimadures de ferro. Hem aprofitat les propietats magnètiques del ferro.





SEPARACIÓ DE LA FUSTA


Després hem afegit aigua a la barreja que ens quedava i aleshores la fusta ha quedat surant a la part superior. Hem mirai de separar-la amb una cullereta i després filtrant (vigilant que no caigués la sorra que hi havia al fons del recipient).

SEPARACIÓ DE LA SORRA




Una vegada separada la fusta hem tornar a filtrar, i la sorra ha quedat retinguda al paper de filtre. El líquid que ha traspassat el paper de filtre no és altra cosa que aigua amb la sal dissolta.

Finalment escalfant l'aigua o senzillament deixant que aquesta s'evaporés, hem obtingut la sal.








ENS HEM ADONAT QUE...

APROFITANT LES DIFERENTS PROPIETATS DELS MATERIALS I FENT SERVIR TÈCNIQUES SENZILLES PODEM SEPARAR ELS COMPONENTS D'UNA MESCLA.

dijous, 26 de gener de 2017

6a INVESTIGACIÓ

Quins factors influeixen en la indicació d'una brúixola?


En aquesta investigació hem construït una brúixola i hem vist quins aspectes alteren la indicació del nord que aquest aparell ens proporciona.

En primer lloc hem construït una brúixola utilitzant materials casolans: un imant, una agulla de cosir, un tros de suro blanc i una safata amb aigua.

MATERIAL UTILITZAT


IMANTACIÓ DE L'AGULLA





Hem imantat l'agulla fregant-la amb l'imant i l'hem clavat en el suro. Ho hem posat (el conjunt agulla + suro) dins la safata amb aigua i hem vist que l'agulla s'orientava.


ORIENTACIÓ CORRECTA
La direcció que ens marcava quan ho teníem sobre la taula del laboratori (té una estructura de ferro) no coincidia amb la indicada per una brúixola. En canvi quan hem col·locat la safata en un altre lloc, la direcció indicada era la correcta.




ENS HEM ADONAT QUE....

LA BRÚIXOLA ES COMPORTA COM UN IMANT QUE S'ORIENTA GRÀCIES AL CAMP MAGNÈTIC DE LA TERRA. QUAN, PROP SEU, HI HA UN ALTRE IMANT O ALGUN OBJECTE DE FERRO, LA INDICACIÓ QUE ENS FA NO ÉS LA CORRECTA JA QUE EL FERRO O L'IMANT ATREUEN AMB MÉS FORÇA L'AGULLA QUE NO EL CAMP MAGNÈTIC DE LA TERRA.

dijous, 8 de desembre de 2016

5a INVESTIGACIÓ

Com podem inflar un globus dins d'una ampolla buida?


En aquesta investigació ens vam preguntar si era possible inflar un globus dins d'una ampolla de plàstic buida. Aparentment no semblava una qüestió complicada.

AMPOLLA AMB EL GLOBUS



Vam preparar l'ampolla de 1.5 L amb un globus posat tal i com es mostra. vam provar d'inflar-lo i vam veure que no era possible.

Després de discutir el motiu vam arribar a la conclusió que no era possible fer-ho perquè dins de l'ampolla hi havia aire, que no podíem desplaçar, i que ocupava un volum.
AMPOLLA PETITA AMB GLOBUS TARONJA

El professor va poder inflar el globus dins d'una ampolla de 330mL i utilitzant un globus diferent (color taronja).

A partir d'aquest fet, cada grup va establir la seva hipòtesi i va seguir el MÈTODE CIENTÍFIC per tal de poder-la comprovar.
  • Vam provar si el motiu era la mida de l'ampolla de plàstic utilitzada i vam veure que no.
  • Vam provar si el motiu era el globus utilitzat i vam comprovar que tampoc es podia inflar.
Després de pensar una mica sobre els resultats obtinguts vam concloure que l'única possibilitat de poder inflar el globus era que l'ampolla estigués foradada. Vam dissenyar un nou experiment per comprovar la nostra hipòtesi.


VAM FER FORATS A L'AMPOLLA

PODEM INFLAR EL GLOBUS





Vam comprovar que, en aquestes noves condicions (ampolla foradada), sí que era possible inflar el globus dins de l'ampolla.

Vam confirmar, així, la nostra hipòtesi.






ENS HEM ADONAT QUE...


L'AIRE OCUPA UN VOLUM I QUE L'ÚNICA MANERA DE PODER INFLAR EL GLOBUS DINS L'AMPOLLA CONSISTEIX EN PODER DESPLAÇAR L'AIRE CONTINGUT EN AQUESTA. AIXÒ HO PODEM ACONSEGUIR FORADANT L'AMPOLLA.

dilluns, 28 de novembre de 2016

4a INVESTIGACIÓ:

Quin factor influeix en l'estabilitat dels pots de vidre?


En aquesta investigació hem estudiat el factor que pensàvem que més havia d'influir en l'estabilitat dels pots de vidre. Hem decidit entre: alçada, amplada de la base, massa o volum.

Per dur a terme la investigació hem triat pots de mides diferents. Hem mesurat, amb l'ajut d'un regle, aquella característica que hem decidit investigar: amplada de la base o alçada del pot.
Hem preparat, també, una làmina de cartró en el qual hem enganxat una tira de cartró per aconseguir que el pot es tombés i evitar que llisqués.
Hem posat el pot sobre la làmina de cartró i, amb l'ajut d'un transportador hem mesurat l'angle a partir del qual el pot es tomba.

MATERIALS UTILITZATS
MESURA DE L'ANGLE

HEM ANALITZAT ELS RESULTATS I...

ENS HEM ADONAT QUE TANT L'ALÇADA COM L'AMPLADA DE LA BASE INFLUEIXEN EN L'ESTABILITAT DELS POTS DE VIDRE. QUANT MÉS ALT MENYS ESTABLE I QUANT MÉS AMPLE MÉS ESTABLE.