dijous, 1 de juny de 2017

14 INVESTIGACIÓ

Quina quantitat de sal es pot dissoldre en 1 Litre d'aigua? 

L'objectiu d'aquesta investigació era determinar quants grams de sal es poden arribar a dissoldre en 1 Litre d'aigua a la temperatura ambient (20 - 25ºC).



Per portar a terme la nostra investigació vam disposar de sal suficient i vam provar de dissoldre-la en 100 mL d'aigua. Vam fer-ho en aquest volum perquè els recipients del laboratori no tenen una capacitat tan gran. Al final caldrà fer una operació senzilla per determinar la quantitat que es pot dissoldre en 1 litre.


MATERIAL I SUBSTÀNCIES UTILITZADES


En primer lloc vam mesurar els 100mL d'aigua amb una proveta i els vam passar a un vas de precipitats. Vam pesar en una balança la quantitat de sal de la qual disposàvem,



MESURA DE 100 mL D'AIGUA
MESURA DEL PES INICIAL DE SAL




















Arribats a aquest punt, vam seguir dues possibles estratègies per poder donar una resposta a la nostra pregunta inicial:


PROCÉS DE FILTRAT



ESTRATÈGIA 1: Vam provar de dissoldre tota la sal en l'aigua. Com que n'hi havia molta, va quedar una quantitat sense dissoldre's. Vam filtrar tot el líquid i vam deixar assecar la sal que havia quedat retinguda en el paper de filtre. Vam pesar aquesta sal i la diferència entre la sal inicial i aquesta que no s'havia dissolt era la sal que s'havia dissolt a l'aigua.


SAL DISSOLTA = SAL INICIAL - SAL RECOLLIDA






ADDICIÓ DE LA SAL


ESTRATÈGIA 2: Vam afegir sal poc a poc a la dissolució i vam anar remenant amb una vareta de vidre. Si vèiem que es dissolia tota, seguíem afegint més quantitat de sal. Vam anar-ne afegint fins que vam veure que ja no se'n dissolia més. Sabent el pes inicial de sal que teníem i la que ens queda per afegir, podem conèixer la quantitat de sal que s'ha dissolt.

SAL DISSOLTA = SAL INICIAL - SAL FINAL







ENS HEM ADONAT QUE...

LA QUANTITAT DE SAL QUE PODEM DISSOLDRE EN 1 LITRE D'AIGUA ESTÀ AL VOLTANT DELS 400 GRAMS. ENS HA SORPRÈS QUE FOS UNA QUANTITAT TAN GRAN.
HEM VIST TAMBÉ QUE PODEM SEGUIR ESTRATÈGIES DIFERENTS PER DUR A TERME UNA INVESTIGACIÓ. 

 







dimarts, 23 de maig de 2017

13 INVESTIGACIÓ

Com podem mesurar l'alçada d'objectes molt alts? 


En aquesta investigació ens hem proposat trobar un mètode eficaç i senzill per mesurar l'alçada d'objectes que no podem arribar a mesurar amb una cinta mètrica perquè tenen una alçada massa gran.


Per poder solucionar el problema hem disposat d'un pal de 90 cm de longitud i d'una cinta mètrica.
 
PAL DE FUSTA I CINTA MÈTRICA



   
Hem sortit al pati i hem aprofitat que feia sol per mesurar, en primer lloc, l'ombra que feia el nostre pal, del qual ja n'havíem mesurat la seva longitud.

MESURA DE L'OMBRA DEL PAL


Seguidament hem mesurat l'ombra que feien diversos objectes o edificis de la zona. N'hem triat alguns com: cistella de bàsquet, pals que subjecten la xarxa de les pistes del pati, edifici de la sala d'actes, etc.

PALS QUE SUBJECTEN LA XARXA
OMBRA DE LA CISTELLA


MESURA DE LA LONGITUD DE L'OMBRA




Després de prendre les corresponents mesures hem tornat al laboratori, hem fet els càlculs corresponents i hem trobat l'alçada de cadascun dels objectes o edificis dels quals n'havíem mesurat l'ombra.



ENS HEM ADONAT QUE...

APROFITANT L'OMBRA QUE FAN ELS OBJECTES I UTILITZANT CÀLCULS SENZILLS (REGLES DE TRES), PODEM MESURAR LES ALÇADES D'OBJECTES MOLT ALTS.


dimecres, 10 de maig de 2017

12 INVESTIGACIÓ

Com podem mesurar el volum d'objectes petits com els cargols de ferreteria?


En aquesta investigació hem buscat la manera de poder mesurar el volum d'objectes de mida petita i de forma no regular. Hem triat dos tipus diferents de cargols de ferreteria.
 
Cargols utilitzats
Cargols utilitzats









Ens hem plantejat quina seria la millor manera de fer-ho. Hem descartat fer-ho a través de fórmules matemàtiques ja que els cargolets no tenen una forma definida que faci senzills aquests càlculs.
Hem decidit mesurar el seu volum introduint els cargols en una proveta en la qual, prèviament, havíem afegit un volum conegut d'aigua. L'augment de volum a la proveta es correspondrà amb el volum del cargol.

Mesura del volum d'un cargol

Quan ho hem fet introduint un cargol en una proveta de 100 mL de capacitat, no hem apreciat cap augment de volum. Això és degut al fet que el volum d'un sol cargol és massa petit per notar un increment en el volum d'aigua de la proveta.

Hem decidit buscar alternatives: 

  - mesurar en una proveta de 10 mL (més estreta).
  - mesurar el volum d'un nombre gran de cargols i dividir l'augment de volum trobat a la     proveta entre el nombre de cargols introduïts dins d'ella.
  
Proveta de 10 mL
Mesura del volum de molts cargols

   
















 
Hem anotat les dades obtingudes en una taula, i hem fet els càlculs pertinents.



ENS HEM ADONAT QUE...


UTILITZAR UNA PROVETA MÉS PETITA (MÉS PRIMA) ENS PERMET AFINAR MÉS EN L'AUGMENT DE VOLUM OBSERVAT. IGUALMENT, EL FET D'UTILITZAR MOLTS CARGOLS PERMET FER UN CÀLCUL MÉS PRECÍS, DESPRÉS DE FER OPERACIONS, DEL VOLUM DE CADA PEÇA.





dijous, 27 d’abril de 2017

11a INVESTIGACIÓ


Què els hi passa als ossets de llaminadura quan els submergim en diferents dissolucions?


En aquesta investigació hem mirat de saber quins canvis es produeixen en els ossets de llaminadura quan els posem en gots que contenen diferents líquids.


Per iniciar la nostra investigació hem agafat 5 ossets del mateix color. Un d'ells l'hem reservat i els altres quatre els hem introduÏt en diferents dissolucions que hem preparat nosaltres.
OSSETS UTILITZATS


Hem preparat quatre dissolucions diferents:

     - 25 mL d'aigua
     - 25 mL d'aigua i 15 grams de sal
     - 25 mL d'aigua i 15 grams de sucre
     - 25 mL de vinagre



OSSETS EN LES DISSOLUCIONS


Hem tingut els ossets 24 hores dins de cadascuna de les dissolucions que hem preparat. Passat aquest temps els hem tret i hem mirat quins canvis s'havien produït.




OSSETS DESPRÉS DE 24 HORES















Hem mesurat el pes, la llargada i l'amplada de cada osset i les hem comparat amb les de l'osset original. Hem recollit les dades en una taula.



ENS HEM ADONAT QUE...

ELS OSSETS QUE ESTAVEN EN AIGUA AMB SAL I AIGUA AMB SUCRE HAN AUGMENTAT DE MIDA (pes, llargada i amplada). EL QUE ESTAVA EN AIGUA HA AUGMENTAT MOLT MÉS DE MIDA I EL QUE ESTAVA EN VINAGRE S'HA DISSOLT GAIREBÉ PER COMPLET.
L'AUGMENT DEL TAMANY DE L'OSSET ÉS DEGUT AL FET QUE L'AIGUA ENTRA DINS DE L'OSSET (PROCÉS ANOMENAT ÒSMOSI). AQUEST FET ES PRODUEIX EN MAJOR MIDA QUAN NO HI HA SUBSTÀNCIES DISSOLTES A L'AIGUA.


divendres, 17 de març de 2017

10a INVESTIGACIÓ

Quin és el resultat més probable quan sumem les xifres obtingudes en tirar dos daus?


En aquesta investigació, de caire més matemàtic, hem buscat quin resultat obteníem més vegades quan fèiem la suma de les xifres que ens indicàven dos daus que llançàvem a l'hora.

DAUS UTILITZATS

Per dur a terme aquesta investigació, cada grup vam decidir quantes vegades tiraríem els daus i com ens ho repartiríem els diferents membres del grup. Vam haver de decidir, també, quina era la manera més còmoda i útil d'anotar els resultats.
Per evitar que els daus caiguessin contínuament a terra al llançar-los, vam utilitzar una petita caixa de fusta dins de la qual llançàvem els daus.

EXEMPLE D'ANOTACIONS REALITZADES
LLANÇAMENT DELS DAUS
Vam recollir totes les dades obtingudes, vam fer un recompte dels resultats i vam treure les nostres conclusions.



ENS HEM ADONAT QUE...

EL NOMBRE QUE TÉ MÉS PROBABILITAT DE SORTIR ÉS EL 7 PERQUÈ HI HA MÉS COMBINACIONS DE NOMBRES QUE PODEN SORTIR ALS DAUS QUE SUMEN 7 QUE NO QUALSEVOL ALTRE NOMBRE. ELS MENYS PROBABLES SÓN EL 2 I EL 12.

VAM FER UN RECOMPTE DE TOTES LES OPCIONS I LES VAM APUNTAR A LA PISSARRA. 

RECOMPTE DE TOTES LES POSSIBILITATS

Si en comptes de buscar el resultat de la suma, busquéssim el de la multiplicació de les xifres dels dos daus, quin seria el resultat més probable?










dijous, 2 de març de 2017

9a INVESTIGACIÓ

Entre quins volums d'aigua es manté en equilibri una llauna de refresc?


En aquesta investigació hem buscat quin volum d'aigua és necessari per tal que una llauna de refresc es mantingui en equilibri recolzada sobre la vora de la seva base. A més hem estudiat aquest aspecte en llaunes de volums i mides diferents.


Per realitzar la investigació hem disposat de dues alternatives:

Mesurem el volum d'aigua afegit amb una proveta
Mesurem l'aigua afegida pesant en una balança



En qualsevol dels dos casos hem afegit aigua a la llauna, ajudant-nos d'un comptagotes per ser tan precisos com fos possible. Hem buscat el volum mínim i el màxim per tal que la llauna es mantingués en equilibri. Quan l'hem pesat hem aprofitat el fet que 1mL d'aigua pesa 1 gram per determinar fàcilment el volum.


Hem provat què passava amb llaunes de mides diferents (500 mL i 250 mL)


Hem recollit els resultats obtinguts en una taula i hem comparat els diferents resultats obtinguts amb cadascuna de les llaunes.



ENS HEM ADONAT QUE...

LA LLAUNA DE 330 mL MÉS HABITUAL ES MANTÉ EN EQUILIBRI FÀCILMENT (EN UN INTERVAL DE VOLUMS GRAN), EN CANVI LES ALTRES, MÉS ALLARGADES, ÉS MOLT DIFÍCIL, I FINS I TOT IMPOSSIBLE, MANTENIR-LES EN EQUILIBRI. 



dijous, 9 de febrer de 2017

8a INVESTIGACIÓ


Quin és el pH de diferents substàncies d'ús habitual?


En aquesta investigació hem tractat el tema del pH i hem volgut esbrinar quin pH tenen diferents substàncies quotidianes, algunes de les quals són aliments.

Per poder mesurar el pH hem utilitzat unes tires de paper indicador de pH. Aquestes tires canvien de color en funció de l'acidesa o basicitat de la substància estudiada i podem comparar el color amb els que ens indica la mateixa capsa. D'aquesta manera podem assignar un valor de pH en funció del color que hagi adoptat la tira de paper.

Gamma de possibles colors del paper indicador



Aquí podem veure la gamma de colors que poden adoptar les tires de paper indicador de pH, des de vermell fins a violat intens.




Substàncies utilitzades
Hem mirat el pH de substàncies molt diferents: llimona, tomáquet, vinagre, sal,
alcohol, bicarbonat, aigua destil·lada, sabó i lleixiu.
Les substàncies sòlides (sal i bicarbonat) les hem hagut de dissoldre en aigua per mesurar el seu pH.

Colors obtinguts





En funció de la substància hem obtingut colors molt diferents a les tires de paper indicador, els quals corresponen a valors de pH molt diferents.











Hem mirat el pH de totes les substàncies esmentades anteriorment, i comparant el color obtingut a la tira de paper indicador amb el color indicat a la capsa, hem assignat un número al seu pH.


ENS HEM ADONAT QUE...

TOTES LES SUBSTÀNCIES TENEN EL SEU VALOR DE pH. SI LES SUBSTÀNCIES SÓN SÒLIDES I SEQUES LES HEM DE DISSOLDRE EN AIGUA PER DETERMINAR EL SEU pH. HEM VIST QUE HI HA SUBSTÀNCIES ÀCIDES COM LA LLIMONA O EL VINAGRE I ALTRES DE BÀSIQUES COM EL LLEIXIU O EL BICARBONAT.